Situació: Monells, Girona
2017
Restauració de façana.
Superfície construïda: 30,40 m2
Arquitecta: Olga Muñoz Frigola
Contractista: Somnisamida i Oriol Balliu
Col·laboradors: Cristina Thió, restauradora. Tots els alumnes M3 2n Curs de mestratge del GRETA
Gràcies a la iniciativa del constructor Toni Cobos de Somnisamida i el consentiment de la propietària Assumpció, es va poder fer realitat la restauració d’una façana del poble de Monells en el marc d’uns tallers programats dins el mòdul de ceràmica i terra del Curs de Mestratge en construcció tradicional organitzats per GRETA i la Unió d’Empresaris de la Construcció UEC .
A vegades sembla que la construcció amb terra sigui aliena a la nostra tradició constructiva, i no és així: l’Empordà, el Gironès, la Selva són plens d’exemples d’arquitectura de terra crua o tàpia que consisteix en la formació d’un mur compactant la terra dins d’un encofrat de fusta anomenat tapiera. La terra per a fer un mur de tàpia ha de ser lleugerament argilosa, perquè tingui cohesió, amb una mica de graves – terra graverosa segons el lèxic tradicional- per tal que tingui més resistència a la tracció i a l’esforç tallant. L’argila fa la funció d’aglomerant mentre la grava i la sorra són l’esquelet.
Teníem una façana feta de tàpia sobre un sòcol de paredat de pedra. Al llarg del temps s’havia rentat i desgastat el revestiment, la crosta de morter de calç, que protegien la tàpia. Per altre part la necessitat de col·locar diferents caixes d’instal·lacions i el desconeixement dels materials preexistents van portar que les diferents intervencions prèvies a aquesta es fessin utilitzant morters de ciment pòrtland. El morter de ciment pòrtland té una rigidesa i comportament davant la humitat molt diferent al de la tàpia de terra i al del morter de calç, això comporta l’aparició de tensions que poden ser l’origen de l’aparició de noves patologies. Per altre part el diferent cromatisme tampoc jugava a favor de l’harmonia del conjunt.
El taller conduit per l’Oriol Balliu, va consistir en treure tot el morter de ciment reparant els forats i esquerdes amb materials compatibles a la tàpia, com còdols al sòcol, maons ceràmics cosint les esquerdes importants, i morters d’argila i calç a la resta d’esquerdes i fissures.
Finalment la façana de tàpia es va revestir amb morter de calç per protegir-la de la pluja i de les tensions que provoca l’aigua quan hi ha gelades.