Situació: Celrà, Girona
2017-2026
Superfície construïda: 240,05 m2

Rehabilitació d'un habitatge.

Arquitecta: Olga Muñoz Frigola

Arquitecte tècnic: David Pradas Ruiz

Col·laboradors: Blazquez Guanter SLP, consultors d'estructures. Mireia Reixach, arquitecta.

Contractista: Autoconstrucció

Industrials: Lluis Sala i Agustí i Fill SL, fusters.

Can Bota és un exemple de mas tradicional on el valor del conjunt va molt més enllà de l'edifici principal. El projecte parteix de la voluntat de recuperar aquesta realitat complexa, formada pel mas, les antigues corts, les pallisses, l'era i els espais exteriors, entenent-los com un únic organisme construït al llarg del temps. La intervenció no pretén transformar aquesta arquitectura, sinó restituir-ne la coherència i permetre que torni a ser habitada sense perdre la seva identitat. 

La rehabilitació elimina els afegits recents que desfiguraven la lectura del conjunt i recupera els espais originals, posant en valor aquells elements que defineixen el caràcter del mas. Les pallisses de la façana sud, els murs de pedra, les diferents crugies i els recorreguts històrics passen a estructurar novament l'habitatge, mantenint la lògica constructiva existent i adaptant-la a les necessitats contemporànies. 

L'organització interior aprofita al màxim la configuració original. L'accés principal es recupera des de l'antiga era, reforçant la relació entre la casa i els espais exteriors. Les estances principals s'obren cap al sud per establir una continuïtat natural amb el jardí, mentre que les antigues pallisses i corts s'incorporen al programa domèstic sense perdre la seva expressió arquitectònica. Una doble alçada generada per la no reconstrucció d'una de les voltes existents introdueix llum i amplitud al cor de la casa, mantenint visible la memòria constructiva de l'edifici.

També es redefineix la relació entre el mas i el paisatge immediat. El vehicle deixa d'ocupar el centre de la parcel·la per situar-se discretament a la part posterior, alliberant els espais exteriors perquè l'hort, els arbres fruiters, la bassa i l'era recuperin el protagonisme que tradicionalment havien tingut. Un emparrat de glicina acompanya la façana sud i crea una transició entre arquitectura i jardí, proporcionant ombra i reforçant la vida exterior durant els mesos d'estiu. 

La intervenció manté sempre una actitud respectuosa envers els sistemes constructius originals. Es conserven i reparen els murs de pedra, les estructures de fusta i els materials tradicionals sempre que és possible, incorporant únicament les actuacions imprescindibles per garantir l'estabilitat, l'habitabilitat i el confort. Més que reconstruir un edifici, el projecte recupera un paisatge habitat on arquitectura, història i territori tornen a formar una unitat inseparable.