El cos principal de la planta baixa està cobert per una volta d’ansa-paner de rajol pla encintat. Al llarg dels anys havia estat revestida en algunes parts i fragmentada amb envans que dividien l’espai. Fins i tot la petxina feta a la volta per obrir el pas cap a l’escala estava partida per la meitat.
La intervenció recupera l’espai complet i refà les petxines en els punts malmesos deixant vist tot l’encintat original.
Façana
Observant les façanes és fàcil veure quines obertures daten dels inicis de la casa l’any 1887, les obertures amb brancals i llindes de pedra. Posteriorment en fragmentar la planta baixa es van fer obertures noves, finestres i una porta de proporcions dissonants.
La intervenció intenta recuperar la percepció d’edifici més compacte i al mateix temps donar més privacitat amb la construcció de gelosia ceràmica a les finestres. Aquesta gelosia es troba a la façana est i a la nova obertura de la façana nord, que substitueix la porta i les finestres prèvies.
Finalment les façanes d’encalen amb pintura de calç per unificar el conjunt.
Cisterna, escala i forn
L’aprofitament de l’espai a l’hora de construir aquesta casa va portar que la cisterna, el forn i l’escala fossin tres elements superposats, lligats íntimament. L’ús actual no requeria ni de forn ni de cisterna, però conscients del seu valor testimonial, s’ha intentat treure profit d’aquests espais i dotar-los d’un nou ús de rebost.
Es tiren els envans que tapaven l’escala, per deixar que la llum natural llisqui fins la cisterna i es percebi l’esveltesa i gràcia de la volta d’escala.
Confort
Els materials escollits en la intervenció volen ser fidels al caràcter original de l’edifici, tot millorant les prestacions de confort. La situació com ha quedat la casa, lleugerament per sota el nivell del carrer, i els materials sobreposats dels darrers 30 anys (morters de ciment, gresos, …) deixaven l’interior saturat d’humitat que pujava per capil·laritat a través dels murs.
La intervenció incideix especialment en millorar la ventilació. Es col·loca un tub perimetral sota la solera del paviment, connectat a diferents punts de la façana per ventilar i així evaporar la humitat ascendent.
Tots els materials escollits com a revestiment són transpirables, permeten el pas de vapor d’aigua de dins cap a fora, i higroscòpics, actuen com a reguladors de la humitat: revestiments de calç, solera de calç i acabat de guix, aïllament de suro a la coberta…
La casa originalment no tenia cap aïllament, a la intervenció es col·loca suro sota la solera, suro a la nova coberta de l’escala i suro sobre la volta de la planta pis, a l’espai ventilat sota la coberta.
El revestiment interior de calç, és de fet un revestiment mixt de calç i cànem de 8 cm en tots els paraments que donen a façana o mitgera. HempEcoSystems ens dóna les pautes a seguir i Costa Construccions de seguida aprèn la tècnica, fins llavors inèdita tan per part dels tècnics com del constructor.
Aquest revestiment millora molt les prestacions tècniques dels tancaments, la seva capil·laritat higroscòpica de control i regulació de la humitat, així com l’absorció acústica.
Tot plegat ajuda a crear uns espais confortables. Pensant amb els dies més freds d’hivern s’ha instal·lat calefacció, terra radiant a la planta baixa i radiadors a la planta pis.
Recuperar el pati interior
En algun moment l’edifici havia patit una intervenció on s’ocupava el pati en planta baixa. Aquest fet el privava de tenir ventilació creuada justament a la planta on s’hi concentrava la humitat per capil·laritat. La intervenció recupera el pati, ampliant l’obertura que hi dóna, doncs serà l’única que podrà ser del tot transparent i privada.
L’accés de la planta pis al que era una terrassa, es converteix en entrada de llum a la dutxa i a l’escala, tapiada per la gelosia que ens dona la suficient privacitat per l’ús requerit.
En el pati interior hi donava una finestra a la planta pis però posteriorment va ser tapiada en quedar al mig de dues alcoves. Optem per reobrir-la malgrat haver de partir-la, la ventilació creuada a l’habitació dels nens/es s’agrairà durant l’estiu.
És a la façana sud del pati interior on s’aprecia més la cicatriu feta el dia que l’arquitecte de la casa la va partir en dues. Un envà al mig d’una finestra i una mitgera al mig d’un arc, ens ensenya que un dia la casa tenia també l’espai veí, un pati molt més gran.
L’emmarcat de la finestra vol recordar aquest fet perquè no caigui en l’oblit i es pugui potser un dia recuperar-ho tot!
