Feia molts anys que la casa vella no era habitada. La planta baixa, fosca i humida no convidava a quedar-s’hi. L’edifici, de crugia estreta, amb una llarga façana a nord i una altra a sud, sota l’ombra constant de l’edifici veí, i enfonsada respecte el terreny natural reunia totes les condicions per concentrar moltes humitats per capil·laritat que ho impregnaven tot.
Totes les mesures de la intervenció estan enfocades a resoldre aquests condicions inicials.
Drenatge
Al llarg de la façana nord es va obrir una rasa fins a sota el paviment interior per esquerdejar amb morter de calç hidràulica la part de mur soterrada i protegir-la així de l’entrada directa de les aigües plujanes. Es va col·locar un tub de drenatge que recollís l’aigua i l’allunyés de l’edifici. Omplint fins a dalt amb grava per drenar de manera ràpida i evitar l’efecte esponja que la terra i la vegetació feia en el mur.
Solera de calç
Conscients que la situació de l’edifici no es podia canviar, i que alguna humitat del terreny acabaria pujant, calia deixar el màxim de superfície transpirable i afavorir la ventilació! D’aquí que tots els revestiments escollits són transpirables, morter de calç a les juntes, pintura de calç a l’interior, per donar llum sense treure transpirabilitat, i solera de calç amb paviment de tova manual.
Per fer la solera es va utilitzar el sistema anomenat “Qadâd” que ens va ensenyar en Toni Cobos de Somnisamida. El Qadâd consisteix en posar pedres de punxa a l’aire creant una xarxa. Sobre una capa de 20 cm de grava de drenatge en sec, s’estén un morter base barrejant calç aèria i calç hidràulica, per accelerar l’enduriment, amb àrid de diferent granulometria i picadís ceràmic, preferiblement de recuperació, cuit a baixa temperatura, amb proporció 3 de calç per 5 d’àrids. Sobre aquest llit de 6 cm es col·loquen clavades pedres de forma punxeguda d’entre 10 i 15cm i finalment s’omple l’espai entre les pedres amb morter similar a l’anterior però en proporció 1 de calç per 3 d’àrids.
L’escala, portar llum i sol a l’interior
La intervenció general a l’edifici havia de ser mínima per temes econòmics. L’element més bonic preexistent és l’escala amb la seva volta, però inicialment no s’apreciava pel fet de tenir uns envans que la tapaven i que alhora servien d’estructura al forjat. L’enderroc dels envans i la solució estructural deixant obert al màxim l’ull d’escala, ens ha permès gaudir de la seva esveltesa i deixar que la llum llisqui avall, omplint l’espai.
A l’inici l’espai interior semblava una cova, així l’entrada de llum des de dalt, que arriba molt al fons de l’espai i l’obertura a la façana oest, en planta baixa, donant al porxo, canvia totalment la percepció de l’espai. De cop i volta el porxo s’integra en l’interior ampliant tota la planta!
