Ens trobem en un poblet del Pallars a més de 1.200 metres d’alçada, despoblat i amb moltes cases esfondrades. Poc a poc alguna d’aquestes ruïnes es recuperen i reconstrueixen com a segona residència. Massa sovint a semblança més d’un xalet suís que d’una casa del Pallars.
L’encàrrec és ampliar una d’aquestes cases reconstruïdes ocupant i reconstruint la ruïna de davant. La normativa ens obliga a fer pedra vista a façana per integrar l’edifici amb la resta del poble i el paisatge. Aprofitem tota la pedra fruit de l’esfondrament i mantenim alguna de les obertures que encara es poden intuir en les restes existents.
La tendència és ampliar aquestes obertures i obrir-ne de noves, el desig de llum i vistes ens ho demana, però intentem que la disposició sense eixos de simetria, i controlant el seu nombre ens permetrà mantenir el caràcter propi de casa de poble del Pallars.
La coberta és d’estructura de fusta i acabada amb pissarra com a totes les construccions veïnes, antigues i noves.
Les baixes temperatures a l’hivern ens obliguen a tenir en compte que cal un molt bon aïllament tant a façanes com a coberta. Arribem a la conclusió que si fem l’estructura vertical i forjat també de fusta, podrem, amb una secció mínima, respondre a les necessitats estructurals i d’aïllament, 16 cm de fibra de fusta a façana i 20 cm a coberta.
Drenatge
Al treure la runa acumulada veiem que hi ha una deu d’aigua que prové de muntanya amunt. El paleta, Josep Guardiola, veí de l’entorn, ens explica que aquesta deu d’aigua raja sempre. Fem un bon drenatge darrera el mur de contenció que aguanta les terres del desnivell existent entre la façana sud i la façana oest, conduint l’aigua recollida a la xarxa de pluvials del poble.
Conscients de la necessitat de ventilar els espais d’una casa que estarà molts dies a l’any tancada, a més a més de fer conductes de ventilació, insistim en la necessitat que tots els materials siguin transpirables: la fusta, l’aïllament de fibra de fusta, el morter per pujar el paredat de pissarra, de calç hidràulica…
Acabat interior
L’ampliació és bàsicament un sol espai amb el seu altell, si no tenim en compte el semisoterrani existent a l’edifici de la casa mare, que es saneja i integra al conjunt, allà hi posarem un bany i el rebost-magatzem.
A aquest únic espai, sala-cuina-menjador , si fa el mateix acabat a parets i sostre, de tauler de fusta laminada d’avet. Tal i com és el forjat d’entremig, on la pròpia estructura de fusta laminada és l’acabat de sostre del semisoterrani de l’ampliació i el paviment de la sala.
L’escala a l’altell i l’estanteria integrada a la barana també són de fusta laminada, tot plegat per donar amplitud i unitat al conjunt. Només l’antiga façana sud de l’edifici mare, ara mur interior i la façana oest, únic mur dret en la ruïna inicial, es deixen amb la pissarra vista sense cap altre acabat.
